vol i 1er dia seattle
Aprofito per agraïr a totes aquelles persones que perden una estoneta al dia per mirar si he escrit. Gràcies a tots vosaltres, jo escric. És la millor marera per mi, tan de exposar que estic bé, com de estar en contacte per missatges. A tots vosaltres Gràcies!!!!!!! Explico, avui és el meu segon dia a Seattle, costa una mica escriure al dia! El dissabte, em vaig haver de llevar a les tres i mitja del matí, ja que l’avió que vaig trobar sortia a les sis, i entre una cosa i l’altre… semblava bona hora. Així que vaig agafar tot lo meu i a les tres i mitja em vaig despedir de Andreas i vaig marxar a córrer cuita! El metro aquestes hores em va fer la guitza ja que a la nit no passa tant sobint com de dia. Vaig arribar a l’aeroport a les 6 menys quart, i després de passar dos controls de seguretat una mica estrictes i de que s’em quedéssin el xampú especial del cap, la pasta de dents, l’espuma d’afeitar, el deshodorant, la gomina i el sabó, no se si em deixo res, vaig poder arrancar a córrer per entrar l’últim a l’avió, que vaig arribar a desitjar haver-lo perdut. Mare de Déu quin vol més mal parit. D’aquest dies amb pluges m’esperava coses però jo estic acostumat a volar tranquil. Estic segur que no va ser per tant, però primer comencem d’amunt cap a vall, i cap amunt… i cap avall i jo volia baixar!!!! Quant estavem apunt d’arribar a Denver i començàvem a baixar, l’avió.. d’esquerra a dreta … esquerra a dreta….. i jo volia que tornéssim a pujar.. la veritat és que em vaig cagar una mica a l’hora de aterrissar.. finalment res de res… aki estic vivito y coleando!!!! El següent vol que em portava cap a Seattle vaig tenir uns 40 minuts per pensar-m’ho. No sabia si agafar-lo o no. Podia quedar-me a Denver o seguir. Finalment el seguent vol va ser més tranquilet. A Seattle un cop a l’aeroport, una senyora em va ajudar a agafar un bus, un tiquet i un tren que tot plegat em va deixar al centre de la ciutat. I d’allà, i amb el meu estil de caminar apa… a buscar l’hostal. Per sort, Seattle no és tan gros com Chicago i amb una estoneta petita de caminar em vaig plantar a l’entrada de china-town, que és on tenia l’hostal. D’esprés d’una llarga conversa amb la recepcionista, vaig deixar les coses i m’en vaig anar cap al centre, on vaig poder estar en un mercat grosset, on feia molta pudor de peix. Vaig dinar-sopar una mica.. i vaig retirar doreta per poder anar a dormir mes dora.. la primera impressio de seattle.. m’agrada. Segons diuen és la ciutat amb més qualitat de vida del món, però hi ha molt homeless, bé, no se com s’escriu, sintecho! Però no em van molestar per res!