UN SOMNI.. UN VIATGE.. U.S.A.

para que puedas saber que hago

Archive for Noviembre 12th, 2009


yosemite sanfrancisco

Yosemite: la primera trastada, a primera hora de la mañana. Yo me he levantado a las 5 y pico de la mañana, como la mayoría de excurciones siempre uno debe levantarse temprano. A las 6 ya estaba en la puerta de hostal esperando… e ir esperando…. las 6 y media, las 7….. siete y pico… a las ocho he optado por preguntar al chaval de recepción a ver porque nadie me venía a buscar. Él ha hecho un par de llamadas y sólo por la cara que ha puesto lo he entendido rápidamente.Josh, otro chaval, me dijo a las 6 a.m. y se ve que no que era a las 6 p.m. si, si, son las seis igualmente pero con una pequeña variación. Tal que estando  cansado me he vuelto a la cama del que ya no disponía y he ido a estirarme aunke ya no podía dormir. Hoy he salido justo a comer con el italiano porque estaba lloviendo y a matar el tiempo apranent diemdo inglès con los de hostal y una vez llegadas las 6, ha venido una forgona de 13 plazas a buscarnos por ir al parke. Casi nada, 4 horas de viaje más! Al parque nos han dado habitación pero esto es lo mes parecido a un campamento típicos de Boyscout, las habitaciones son cabañas que rodean la cabaña principal que es el bar-restaurante. Me ha tocado la peor cama, que estaba junto a la ventana y esta no cerraba por dos o tres dedos. 2 temas. hay osos aki y no se hasta dónde pueden husmear y segundo, que hace un frío… Por suerte traigo siempre conmigo el saco de dormir, y entre el lo que me dan para dormir más mi saco se ha podido pasar una buena noche. El día seguent, sólo visita, visita y más visita. La verdad es que es muy guapo todo esto pero aparte de las cascadas altísimas que había, por cierto con poca agua… sigo diciendo que mas de lo mismo. Si se está cerca, se visita.. si no hacia yellowstone. Ah! Y unas pateades que tela. Por la noche había una especie de encuentro al restaurante del campamento. ha  empezado a venir un monton de gente padres madres hijos abuelas y Jipis, no tan Jipis y demas. Decían que dentro el restaurante se hacía un conciertillo de folk y canciones típicas americanas.. Cuando vi que la chiquillería se sabía las canciones y todo aquello tan de famíliar.. opté por ir-me a dormir. Yo no he sido nunca demasiados del tema boyscout. Por cierto sabes en qué se asemeja un boyscout alumno con un boyscout monitor?.. el primero es un niño vestido de gilipollas! Y el segundo es un gilipolles vestido de niño!! hecha la reflexión pasamos al día seguent. Pienso por parte mía una de las partes mas pesadas que he hecho  aqui  usa. Que es andar de 5 o 6 km para volver a tener unas vistas como las ayer pero desde otro punto de vista. Pienso que fue una pérdida de tiempo. Total, que todos reventados fuimos a buscar las maletas al campamento base y volvimos hacia Sanfrancis! De lo milloret del viaje.. fue las risas con los compañeros, que con esto si que estuve de suerte. Un ruso, que era más una pieza! Una chica de malasia, 5 nipons, 1 italiana, y tres americanos.  decir que nos reiamos mucho de los nipones, todo y tener 24 o 25 años actuaban como si tuvieran 12. una vez, llegado al hostal de sanfrancis… algo de internet y preparar las cosas que mañana por la noche me voy hacia las vegas. También aprovecho para decir que este  ultimo día con fecha de 9 del 11 me he ido de compras .. que también debo mirar por mi imagen. Y las dependientas del Abercronbie’s me tratan muy bien.Justo es decir que he regalado la mía ropa de invierno a gente que le hacía más falta que a mí y así voy vaciando algo de la maleta, que debo comprar mucha ropa yo aquí! Quando tu leas esto, yo estare en una ruleta!

yosemite sanfrancis

Yosemite: la primera trastada, a primera hora del matí. Jo m’he llevat a les 5 i pico del matí, com la majoria d’excurcions sempre un s’ha de llevar dora. A les 6 ja estava a la porta de l’hostal esperant… i anar esperant…. les 6 i mitja, les 7…..  set i pico… a les vuit he optat per preguntar al xaval de recepció a veure perquè ningú em venia a buscar. Ell ha fet un parell de trucades i només per la cara que ha posat ho he entès ràpidament. En Josh, l’altre nano, em va dir a les 6 a.m. i es veu que no que era a les 6 p.m. si, si, són les sis igualment però amb una petita variació. Tal que jo cansat m’en he entornat al llit del que ja no disposava i he anat a estirar-me tot i que ja no podia dormir. Avui he sortit just a dinar amb l’italia  perquè estàva plovent i a matar el temps apranent inglès amb els de l’hostal i un cop arribades les 6, ha vingut una forgona de 13 places a buscar-nos per anar al park. Quasi res, 4 hores de viatge més!

Al parc ens han donat habitació però això és lo mes semblant a un campament típics de Boyscout, les habitacions són cabanyes al boltan de la cabaña principal que és el bar-restaurant. M’ha tocat el pitjor llit, que estava al costat de la finestra i aquesta no tencava per dos o tres dits. 2 temes. Hi han osos aki i no se fins on poden ensumar i segon, que hi fa un fred que pela. Per sort porto sempre amb mi el sac de dormir, i entre l’ho que em dónen per dormir més el meu sac s’ha pogut passar una bona nit.

El dia seguent, només visita, visita i més visita. La veritat és que és molt maco tot  això però a part de les cascades altíssimes que hi havia, per cert amb poca aigua… segueixo dient que mas de lo mismo. Si s’està a prop, es visita.. si no cap a yellowstone. Ah! I unes patejades que tela. A la nit hi havia una espècie de trobada al restaurant del “campament”. Va a començar a venir un pilot de gent pares mares fills iaies i Jipis, no tan Jipis i demés. Deien que dins el restaurant es feia un concertillo de folk i cançonetes típiques americanes.. quan vaig veure que la canalla se sabia les cançons i tot allò tan de famíliar.. vaig optar per anar-m’en a dormir. Jo no he estat mai massa del tema boyscout. Per cert saps en què s’assembla un boyscout alumne amb un boyscout monitor?..  el primer es un nen vestit de gilipollas! I el segon és un gilipolles vestit de nen!! feta la reflexió passem al dia seguent.

Penso per part meva una de les parts mes pesades que porto fetes aqui a usa. Que és caminar vora de 5 o 6 km per tornar a tenir unes vistes com les d’ahir però desde un altre punt de vista. Penso que va ser una pèrdua de temps. Total, que tots rebentats vem anar a buscar les maletes al campament “base” i vam tornar cap a Sanfrancis! De lo milloret del viatge.. va ser el riure amb els companys, que amb això si que vaig estar de sort. Un rus, que era més mal parit! Una noia de malasia, 5 nipons, 1 italiana, i tres americans. Val a dir que ens enreiem molt dels nipons, tot i tenir 24 o 25 anys actuaven com si en tinguessin 12. Be, arribada a l’hostal de sanfrancis… una mica d’internet i preparar les coses que dema a la nit marxo cap a les vegas. També aprofito per dir que duran aquestu ultim dia amb data 9 del 11 m’he anat a firar una mica.. que també haig de mirar per la meva imatge. I les dependentes del Abercronbie’s em tracten molt be.Val a dir que he regalat la meva roba d’hivern a gent que li feia més falta que a mi i així vaig vuidant una mica la maleta, que m’he de comprar molta roba jo aquí! Ha! Quan tu llegeixis això, jo estaré jugant a una ruleta.. o a la disco!!!!!